Xerrades
Entre el nostre ampli ventall de conferències ben segur que trobareu un munt de propostes que us resultaran interesants. Totes elles són impartides per professionals qualificats i amb gran experiència en la divulgació.
 | Marc Boada
Ja fa molt temps que Marc Boada dedica esforços a convertir la ciència en una matèria apta per a tots els públics, tot fomentant l’experimentació. Entre els seus projectes trobem nombroses publicacions científiques a revistes especialitzades en divulgació científica, infinitat de recursos museogràfics i el programa “Quèquicom” a Televisió de Catalunya.
|
La Llum. Experiències Polaritzants
La llum polaritzada és un mètode extraordinari per observar l'interior de les coses. El desenvolupament dels polaritzadors va començar l'any 1669 quan van arribar a Europa uns increïbles cristalls d'espat procedents de la remota illa d'Islàndia. Des d'aleshores ençà, els filtres polaritzants s'han estès als llocs més inhòspits i ens permeten veure objectes en relleu, mirar el cel com les formigues, fer escultures amb llum, gaudir de la bellesa de l'espectre lluminós i comprovar que la llum, a vegades és una ona i d'altres una partícula!
Nuclear No Gràcies?
Un magatzem temporal de residus radioactius ha portat l'energia nuclear a la primera plana de l'actualitat. Els ciutadans han pres partit, uns a favor i els altres radicalment en contra, però les preguntes segueixen sense resposta. Què és la radioactivitat? És necessària l'energia nuclear? És tan segura? Per tal de col·laborar en una informació rigorosa de la societat hem de pensar en aquesta conferència, on amb materials reals es fa una aproximació als fenòmens de l'energia nuclear.
Experiments amb gasosa! ...líquids, gasos i cristalls
És ben coneguda aquella frase que diu que els experiments s'han de fer amb gasosa. Potser es diu perquè de no ser així poden ser perillosos, o potser perquè algú pensa que amb la gasosa es pot fer ben poca cosa... La realitat és ben diferent. Una cosa tan quotidiana com l'aigua amb gas permet fer una aproximació experimental i divertida, a diverses branques de la física. Amb gasosa es poden fer moltíssims experiments, des de moure objectes a reacció, fins a fer cristal·litzar l'aigua.
Els 3 infinits. Un diàleg imaginari entre Galileu i Darwin
L'any passat es va commemorar el 400 aniversari de la primera observació astronòmica de Galileu i el 150 aniversari de la publicació de l'Origen de les espècies de Darwin. Tot i els 250 anys que els separen, ambdós pensadors coincideixen en treure l'home del centre de la creació i considerar-lo un ésser viu més; això sí, un espectador privilegiat de la realitat. La nostra mentalitat s'ha configurat a partir de les seves teories i a la llum del seu coneixement el món, la vida i l'Univers ens resulten molt més comprensibles. Aquesta conferència explica la unicitat del coneixement, de forma transversal, per transmetre una visió global de la realitat que cal potenciar.
La Paella de Mr. Darwin
Un àpat com la paella, tan sofisticat, fruit de la inventiva humana, només pot explicar la seva existència a la llum de la teoria de l'evolució. Tots els organismes que configuren una paella comparteixen el mateix origen, tenen el mateix codi genètic, el mateix llenguatge. Així, com podem explicar-ne la diversitat, justificar-ne les adaptacions i imaginar l'aparició d'estructures anatòmiques tan sofisticades? La paella de Mr. Darwin busca explicar la moderna teoria de l'evolució utilitzant com a excusa aquest conegut plat, entrant en detall en força conceptes: Què és la microevolució? Què significa evolucionar a salts? Per què la selecció sexual és tan eficaç? Com evolucionem i evolucionarem els humans?
La ullera del Sr. Galileu
L'any 1609, Galileu Galilei va agafar el telescopi que acabava de construir i va fer una cosa inesperada: l'orientà cap al cel i començà a observar el Cosmos. Aquest és potser l'inici de la ciència moderna. Galileu trenca amb els clàssics i s'adona que només pot accedir al coneixement precís de la natura si fa experiments que ara en diem "científics". Amb aquest ànim Galileu començà a resoldre alguns dubtes ja molt antics com per què en tirar una pedra cap amunt, aquesta va perdent velocitat i dibuixa una trajectòria concreta; o també, per què els cossos cauen a terra a diferents velocitats.
Mònica López
Podríem
començar dient que la Mònica López és llicenciada en Física per la UB i que ha
treballat a aquí i a allà. Però pensem que, a la seva presentació, ens podem
estalviar algunes coses perquè, qui no coneix la Mònica López? Ja fa anys que
la podem veure cada dia a la televisió; abans a TV3 i ara, com a cap de
meteorologia de Televisió Espanyola. Ja fa més de quinze anys que centra la
seva activitat professional en la metorologia; però quan la meteorologia no és
tan sols la feina sinó també una passió, ens trobem amb casos com el de la
Mònica: li encanta explicar el que sap, compartir els seus coneixements. Ella
afirma que la ciència és interessant i no tan complexa com molts pensen i és
conscient que la clau per canviar les coses consisteix en divulgar de manera
didàctica i entretinguda. Per això ho fa tot sovint des de diferents mitjans de
comunicació escrits i també oferint xerrades de temàtica diversa però sempre
relacionada amb la meteorologia i el medi ambient. Escoltar-la significa passar
una bona estona, aprendre, sorpredre’s i tornar a casa amb un somriure als
llavis. |  |
Què passa allà a dalt?
El mot meteorologia engloba una gran quantitat de fenòmens i conceptes. Les dones i els homes del temps ens parlen sovint de fronts, borrasques i anticiclons però, sabem què és exactament tot això? Aquesta xerrada és ideal per facilitar al públic la compresió de tots aquests fenòmens i uns quants més. Aprendrem com es fan els mapes del temps, com i per què es forma una tempesta, per què plou, neva o cau pedra, què és el vent o com es formen els núvols.
El canvi climàtic
Canvi climàtic: dues paraules que sonen molt i preocupen més. I no tan sols als científics, sinó també a la societat en general. Que la Terra s’està escalfant és un fet irrefutable, però també és ben cert que no és el primer cop que ho fa. De fet, en la història del nostre planeta, els pols han estat més temps desglaçats que no pas glaçats. Què està passant exactament? Fins a quin punt som responsables del canvi actual? Com es presenta el futur?
Climes del Món
El nostre Món, tot i ser un insignificant granet de sorra en l’immensa platja de l’Univers, té una variabilitat espectacular. I no només a nivell de flora i fauna o a nivell cultural, sinó també a nivell climàtic: mentre nosaltres diferenciem la tardor, l’hivern, la primavera i l’estiu, hi ha indrets del planeta on tan sols distingeixen l’estació plujosa de l’extraordinàriament plujosa. En canvi, hi ha països on ben rarament veuen caure l’aigua del cel. |
Josep Lluís Merlos
Qui no coneix
Josep Lluís Merlos? El seu nom està inevitablement associat al món del motor, a
la tele i a la ràdio. De fet, és impossible encabir el seu currículum en
aquesta fitxa perquè són una infinitat el nombre de mitjans, tant de ràdio i
televisió com de premsa escrita, que han comptat amb la seva col·laboració en
els darrers vint anys. El que potser no tothom sap és que, més enllà de la
feina de periodista, a en Josep Lluís li encanta posar els seus coneixements i
la seva experiència a l’abast de tothom, per això se sent especialment motivat
per oferir interessants conferències de diversos temes. Això sí, sempre de
temes relacionats amb les motos i els cotxes. |
Automoció sostenible: present i futur
Quan la paraula sostenibilitat està més de moda que mai, els departaments R+D dels fabricants de vehicles treballen sense descans per aconseguir que els seus productes siguin tan poc contaminants com sigui possible. Com afectaran les energies alternatives als cotxes del futur? Colonitzaran les ciutats els vehicles elèctrics? En aquesta xerrada, Josep Lluís Merlos donarà resposta a aquesta i moltes altres preguntes que ens fem sobre el futur proper, però també ens ajudarà a decidir si ens convé més un automòbil dièsel o de benzina o a conèixer els avantatges i inconvenients d’usar biodièsel en lloc de gasoli.
Els cotxes intel·ligents
Any 2025. Circulem per una carretera acostant-nos a una cruïlla. Un altre vehicle circula per una carretera perpendicular a la nostra en direcció a la mateixa cruïlla. El seu semàfor està vermell; l’automòbil no s’atura. El nostre vehicle detecta la maniobra, ens adverteix del perill i acciona de manera automàtica els frens tot evitant la col·lisió. Sembla ciència ficció, però el futur de l’automoció passa per reduir l’accidentalitat a zero. El ràpid avanç de la tecnologia i les comunicacions està revertint en un augment de la seguretat a la ciutat i les carreteres. En aquesta xerrada, la seguretat dels cotxes del futur sense secrets.
Seguretat viària per a immigrants
Cada dia és més patent la presència al nostre país d’immigrants procedents d’altres indrets menys desenvolupats. Sovint es tracta de persones sense massa recursos econòmics que acaben adquirint vehicles antics i en mal estat que no compleixen els requisits mínims de seguretat. Si hi sumem el fet que la manera de circular als països d’origen acostuma a ser força diferent de la què tenim aquí, és fàcil que aquests ciutadans es vegin involucrats en accidents. Us proposem una xerrada d’educació viària per a immigrants que els ajudarà a circular amb més seguretat.
Els secrets de la F1
Diuen que la F1 és un circ. Potser és més que un circ, és tot un món. Fa molts anys que Josep Lluís Merlos viu la F1 des de dins i ell com pocs pot posar al nostre abans els secrets que aquesta competició amaga. Com funciona la qüestió dels drets de TV? Com es mou tot el marxandatge de la F1? Amb quins pressupostos compten els equips? Quin volum de negoci genera la F1? Com i qui es reparteixen els beneficis? Què aporta competició a la vida real? Quina part de la tecnologia de les curses acaba arribant al carrer?
Els catalans portem la gasolina a les venes?
Circuits de Montjuïc i Terramar. 24 hores. Montesa, Bultaco, Ossa, Derbi. Jordi Tarrés. Àlex Crivillé. Jordi Arcarons. Efectivament, Catalunya fa olor de benzina. El clima del nostre país convida a passejar amb moto; això fa que Barcelona sigui una de les ciutats amb més motos d’Europa. Però és també una qüestió cultural lligada a la història del desenvolupament industrial català. Aquesta xerrada ens proposa conèixer la història de la moto a Catalunya i ens ajudarà a entendre per què tants i tants pilots destacats de les diverses modalitats del motociclisme són catalans.
Miquel BernisEn Miquel Bernis és home del temps de RAC1 i RAC105. Molts el coneixereu per la seva habilitat transformant els pronòstics del temps en cançons. És llicenciat en Geografia i des de fa més de 8 anys treballa en l'àmbit de la Meteorologia i del Clima, bàsicament en mitjans de comunicació. |  |
Canvi
climàtic
En mengem per esmorzar, per dinar i per sopar. Els informatius en parlen en forma d'amenaça i les grans empreses fan campanyes i planten arbres per mitigar-lo... però, què és el canvi climàtic? I el famós CO2?. Té res a veure amb el forat de la capa d'ozó? En Miquel Bernis intentarà separar-vos el gra de la palla, explicar els conceptes bàsics del fenomen i dotar-vos d'elements perquè vosaltres jutgeu si aquest és o no és el gran problema que la humanitat haurà d'afrontar el segle XXI.
Un
dia a la vida d’un home del temps
Què s'amaga darrera la feina dels homes i les dones del temps? En Miquel Bernis ens té preparada una immersió completa en la vida diària d'un meteoròleg. A partir del que estigui passant a l'atmosfera en el mateix dia de la xerrada, i amb les eines que fa servir en la seva rutina diària, ens explicarà alguns elements bàsics que intervenen en el pronòstic del dia així com alguns recursos que són a internet, a l'abast de tothom, per seguir el temps i la seva evolució.
Constantment sentim a parlar als espais del temps d'anticiclons, borrasques, huracans, fronts freds i masses d’aire. Mitjançant explicacions planeres, en Miquel Bernis posarà al nostre abast alguns elements de meteorologia bàsica, ens explicarà d'on surten i com s'elaboren els mapes del temps que veiem diàriament a la televisió, i ens resoldrà dubtes curiosos com ara d'on surt l'arc de Sant Martí o perquè el cel és blau.
 |
Magda CarlasMagda Carlas és llicenciada en Medicina i Cirurgia, i Màster en Ciències dels Aliments per la Universitat de Barcelona. Però, per sobre de tot això, és una comunicadora nata. Ha publicat una colla de llibres i és molt habitual que pogueu llegir els seus articles a diaris i revistes, la vegeu a televisió o l’escolteu a la ràdio; i és que ella defensa la importància de menjar sa, per això aposta per la divulgació com a eina indispensable per a una bona nutrició que ens dugui cap a una vida més benenstant. |
Són molts els temes de salut vinculats a l’alimentació els que preocupen i interessen a la societat. És per això que el ventall d’activitats que proposa la Magda és amplíssim. A continuació trobareu un llistat bàsic de possibles xerrades a fer, però si teniu pensat tractar algun altre tema, tan sols ens ho heu de demanar i ens adaptarem als vostres desigs.
Mites i
falsedats de l’aprimament · Què és
realment una dieta equilibrada? · Les virtuts
de la dieta mediterrània · Publicitat i
alimentació · Menjar bé
quan som grans · La dieta
cardiosaludable · Colesterol,
sucre i altres maldecaps alimentaris · És possible
associar dieta saludable i gastronomia? · Com menjar bé
quan som fora de casa? · El que cal
saber sobre pes i dieta...
Pep NoguéEn
Pep Nogué és un inquiet cuiner sense restaurant. Sí, ho heu llegit bé, sense
restaurant. Aquesta voluntària situació combinada amb assessoraments a diversos
hotels i restaurants, l’escriptura de llibres i d’articles o la simple i sempre
agraïda pràctica de cuinar, li ha permès aprofundir en un munt d’aspectes
relacionats amb la gastronomia. Incansable i gran coneixedor de la cuina i dels
productes gastronòmics d’aquest país, en Pep col·labora habitualment amb la
revista Cuina, i en diversos mitjans de comunicació com Catalunya Radio i Onda
Cero i també a la televisió. Així mateix, ha publicat diversos llibres, dels
que destaquen Temps de Silenci, La cuina
de les Terres Gironines, Menjar per un euro, La millor cuina de l’estiu, Els
avis cuinen o Fruites Sí! |  |
La cuina dels bolets. Gastronomia i alimentació
De bolets en tenim tot l’any a l’abast, tot i que és a la tardor quan agafen la seva màxima expressió per la quantitat que se’n troben. Però no tots els bolets es cuinen igual, ni tenen el mateix sabor ni tots la mateixa vàlua gastronòmica. Amb aquesta xerrada aprendrem tot allò que cal saber sobre la cuina del bolets alhora que descobrirem el seu vessant alimentari.
Fruites sí! En mengem prou?
Conferència adreçada a tothom que visqui amb criatures. Tal i com diu el títol, parlarem exhaustivament del fet important de consumir fruita cada dia i, sobretot, de l’alimentació dels més petits. Posarem en valor la necessitat de fer un bon esmorzar i aprendrem què hem de menjar i què hem de consumir amb menor freqüència.
La recuperació de varietats perdudes. Cuina i territori
El ventall de productes autòctons que podem trobar en terres catalanes és prou ampli, però no fa pas massa anys que ho era molt més. En aquesta xerrada volem fer un viatge pel record de les varietats perdudes i veure com diferents persones i entitats treballen per la recuperació d’aquestes.
Alimentació saludable. Claus per gaudir d’una bona salut alimentària des de la gastronomia
Menjar és un acte amb dues funcions clares: el fet de gaudir mentre ho fem i el d’alimentar-nos. Tot sovint aquest segon no el tenim gaire en consideració i només ens preocupem de què mengem quan estem malalts o ens volem aprimar. Aquesta conferència pretén fixar les bases per a una alimentació saludable i gens avorrida.
La cuina catalana. Cuina de la memòria i cuina d’avantguarda
La cuina catalana té una llarga tradició i un patrimoni prou important per ser una de les cuines més importants de la península. En aquesta conferència volem repassar, des de la memòria, la cuina tradicional i popular mentre ens observem com autors de la cuina d’avantguarda.
 |
Per què volen els avions? Qui no s’ha exclamat alguna vegada amb una frase del tipus “com és possible que un aparell tan gros i pesant s’enlairi com si res?”. Sovint pensem que la resposta a aquesta pregunta és força complexa i només comprensible per aquells que tenen molts coneixements de física. Aquesta xerrada ha nascut amb la intenció de demostrar tot el contrari: podem entendre perfectament per què volen els avions i fer-ho, a més, d’una manera divertida i molt didàctica. Saber com funcionen les coses ens dóna seguretat; així les coses, a més de satisfer la curiositat, aquelles persones del públic a qui els fa por volar afrontaran els propers viatges amb avió amb molta més tranquil·litat.
|
La seguretat dels avions
Són moltes les persones que tenen por de volar. Moltes d’elles expliquen la seva por amb la inseguretat que senten quan s’enfilen a un avió. S’ha dit moltes vegades que els avions són els mitjans de transport més segurs, però és ben cert que els diaris recullen de tant en tant accidents aeris. Són realment segurs els avions? En aquesta xerrada analitzarem la seguretat de les aeronaus i coneixerem els detalls d’alguns dels accidents aeris més recordats.El poble Maasai, els guardians de la sabana La globalització fa acte de presència arreu del món, però molts pobles amb un sistema de vida tradicional segueixen mantenint tant com poden els seus costums, alhora que s’adapten a les noves circumstàncies. Els Maasai, que ocupen les gran planures del sud de Kènia i el Nord de Tanzània, són un poble tradicionalment guerrer que basa la seva economia en les pastures i el bestiar. Aquest mode de vida és cada vegada més incompatible amb l’existència de reserves naturals de fauna salvatge. La visió tòpica d’aquest poble guerrer està quedant difuminada per una visió més folklòrica per part dels turistes. Aquesta conferència atípica ofereix una visió dels Maasai del segle XXI, amb imatges inèdites del seu entorn, els seus poblats, i les seves persones, així com escenes de la vida quotidiana i coneixements que, generació rere generació, han perdurat al llarg dels temps. |  |
 | El nostre llinatge: una passejada per l’evolució Humana Cada cop més, els mitjans de comunicació saturen la secció de ciència i societat amb notícies plenes de noms impronunciables escrits en llatí i datacions de fa molts milions d’anys. Aquestes notícies expliquen la importància de les noves troballes fòssils i quin lloc ocupen al complex arbre evolutiu de la nostra espècie. En aquesta xerrada coneixerem quines han estat les principals fites de l’evolució humana i quines troballes s’han realitzat, tot aprenent quines són les espècies descrites i les seves relacions evolutives. Aprendrem a interpretar el nostre llinatge evolutiu, així com les notícies que apareixen als mitjans de comunicació, mitjançant l’anàlisi dels fòssils i el pensament crític. |
Neandertals, els autèntics europeus!
A l’Europa de fa uns cent mil anys hi habitaven uns altres éssers humans… No eren Homo sapiens sapiens, sinó neandertals. Però, eren tan diferents de nosaltres? En aquesta xerrada aprendrem qui eren i com vivien aquests humans, tot avaluant la visió dels científics al llarg del temps i aportant dades de les darreres troballes i els coneixements més actuals. Així mateix, podrem conèixer com van conviure amb la nostra espècie i com van ser els darrers dies de la seva existència.
Dents i evolució humana. Què ens diuen les dents dels nostres avantpassats?
La paleoantropologia, la ciència que estudia els fòssils dels nostres avantpassats, basa els seus estudis en troballes molt fragmentades i sovint mal conservades. A partir d’aquestes troballes els científics són capaços de reconstruir com eren i com vivien els nostres parents més antics. En aquest sentit, les dents, els fòssils que es descobreixen amb més freqüència, tenen un gran valor: ens aporten moltíssima informació sobre l’edat de l’individu, el seu estat nutricional o la seva alimentació en vida. Coneixerem quines tècniques utilitzen els científics en l’estudi de la dentició dels nostres avantpasats i a quines conclusions arriben.
Barcelona 1860-2010 Des del Pla Cerdà fins a la Barcelona del 2010: 150 anys de transformacions urbanístiques i culturals que han convertit una ciutat de teixit medieval, petita i insalubre en el gran motor cultural de la mediterrània del segle XXI. S'analitzaran les principals decisions urbanístiques que han empès canvis culturals fins a convertir Barcelona en la ciutat més cosmopolita del sud d'Europa.
|  |
 | El Modernisme El
Modernisme, moviment cultural que va esclatar a europa entre finals del segle
XIX i començaments del XX, va revolucionar el disseny gràfic, la pintura, la
joieria, la fusteria... però és coneguda per tothom, especialment, per la seva
arquitectura. El Modernisme va donar sortida a la llibertat creativa de l’època
amb la incorporació de les noves tecnologies, l’ús de les arts decoratives
aplicades, el respecte per l’expressió genuïna dels materials i el propòsit del
disseny integral. |
El Modernisme català
El Modernisme català és un estil arquitectònic que es va desenvolupar a Catalunya, i principalment a Barcelona, entre 1885 i 1920. Aquest moviment sorgeix a partir del cansament de l’estètica neogòtica, neoromànica i neoclàssica de meitat del segle XIX i, malgrat que és part d’un corrent general que sorgeix a tota Europa, a Catalunya adquireix personalitat pròpia i diferenciada. El Modernisme català assoleix la seva màxima expressió de la mà arquitectes com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Lluís Domènec i Muntaner.
El Modernisme industrial a Catalunya
El Modernisme, moviment arquitectònic que va destacar a Catalunya entre finals del segle XIX i començaments del XX, també va arribar a la indústria. Tot el territori català es va farcir de fàbriques que es van construir segons les pautes arquitectòniques del Modernisme. Malauradament, una part important d’aquest patromoni ha estat destruit en els darrers anys, però un bon munt de joies modernistes que en el seu dia van acollir maquinària i telers, encara resten de peu.
Innovació tecnològica al Modernisme
El Modernisme, més enllà de ser un moviment cultural i arquitectònic, va representar tota una revolució a nivell tecnològic. Els nous coneixements aplicats a l’arquitectura van permetre la creació d’estructures de gran bellesa que mai no s’havien emprat abans. El màxim exponent d’aquesta innovació tecnològica és l’arc catenari o parabòlic. Sense entrar en feixugues explicacions tècniques, aquesta xerrada ens ajudarà a comprendre què va aportar el Modernisme a nivell tecnològic.
Aquesta
xerrada es pot complementar amb una sortida a concretar.
La masia catalana Un
dels elements bàsics, fonamentals, de tota societat es la casa. La casa entesa,
no només com a refugi de l’individu o d’un petit grup, sinó considerada en tant
que nucli d’un complex entramat de relacions socials, econòmiques i culturals.
Poques institucions humanes són tan constitutives de la identitat d’un paisatge
i de la seva gent; i molt poques aconsegueixen un lligam tant fort amb el
territori. La masia representa, com cap altre, el paradigma de la casa pairal
catalana, especialment en l’àmbit rural on, atesa la dispersió de poblament, es
converteix en el nucli al voltant del qual s’organitza la unitat d’explotació
agrària. |  |
La
masia i el Modernisme
El territori català està esquitxat de belles i majestuoses masies. Moltes d’elles han patit modificacions al llarg dels segles que les han anat transformant però, en molts casos, la reforma més important la van patir a finals del segle XIX o començaments del XX, amb l’arribada del Modernisme. Amb aquesta xerrada veurem de quina manera els elements modernistes es van incorporar a la masia de tota la vida i coneixerem un munt d’exemples de gran bellesa i interès.
Les masies del Maresme
El
Maresme, com moltes altres comarques del territori català, conserva un
impressionant patrimoni arquitectònic en forma d’imponents masies que, en
alguns casos, tenen més de mil anys d’història. Us proposem conèixer les més
emblemàtiques d’aquestes masies, la seva història i les seves característiques.
Tot plegat, per fer-nos una idea del panorama arquitectònic rural d’aquesta
comarca.
 | Les cases senyorials del Maresme A mitjans del segle XIX, molts catalans van marxar a les amèriques amb la intenció de fer fortuna. Alguns dels que la van fer, van tornar a Catalunya als voltants de l’any 1900 i van fer-se construir imponents cases senyorials o, com molts encara les anomenen, cases d’indians. Al Maresme hi ha escampades un munt de cases d’aquest tipus. Els assistents a la xerrada coneixeran el fenòmen i els trets diferencials d’aquestes edificacions. Aquesta
xerrada es pot complementar amb una sortida a concretar. |
L’arquitectura
romànica a Catalunya
El Romànic es desenvolupa a l’Europa occidental del segle X al XIII, després de la descomposició de l’Imperi Carolingi. El nou estil es va estendre ràpidament per totes les cultures europees mediterrànies. Com en d’altres indrets, el Romànic va prendre a Catalunya la seva forma específica. Aquesta ponència ens permetrà conèixer les característiques principals del Romànic català així com alguns dels seus exemples més representatius.
Aquesta xerrada es pot complementar amb una sortida a concretar.
La terra es belluga Tots
vam aprendre a l’escola que la Terra fa voltes sobre sí mateixa i que aquesta,
alhora, fa un llarg viatge al voltant del Sol que dura un any. Sabem, a més,
que la Lluna també fa voltes al voltant del nostre planeta. Però d’aquests fets
se’n deriven tota una sèrie d’interessants conseqüències que de vegades no
coneixem tan bé. En aquesta xerrada podrem entendre perquè a l’estiu fa calor i
a l’hivern fa fred, perquè els dies són més llargs al juny que al desembre, com
es produeix un eclipsi o perquè puja la marea. |  |
El Sistema Solar. Coneguem el Sol i els planetes
En aquesta xerrada coneixerem els detalls del Sistema Solar de ben a prop. Aprendrem com i quan es va formar i comprendrem què és el Sol, com funciona i quines són les seves característiques. També coneixerem els trets diferencials de cada planeta, les visites que naus enviades des de la Terra els han fet i les possibilitats que té l’home de poder-los visitar en el futur.
Hi ha vida més enllà de la Terra?
Fa uns 14 mil milions d’anys es va originar l’Univers. Van néixer els conceptes espai i temps; un espai i un temps que van anar evolucionant i es van anar estructurant. La matèria es va organitzar formant les estrelles, que alhora, van generar una pila de nous elements químics. Aquests, al cap de milers de milions d’anys, van generar compostos senzills que van assolir complexitat. En alguns casos la complexitat de la matèria va donar un pas més i va esdevenir matèria viva. En aquesta xerrada coneixerem quines possibilitats hi ha que existeixi vida fora de la Terra, tant en el passat com en el present i el futur. Farem un repàs a les metodologies emprades pels científics per tal de trobar vida, intel·ligent o no. Tot plegat, un bon munt de recursos per tractar d’esbrinar si estem sols a l’Univers…
Impactes! El terror que ve del cel
L’estudi
dels cràters descoberts a la Terra així com a la superfície de la Lluna ens
indica que el nostre planeta ha estat bombardejat al llarg de la història per
milers de cossos de mides diverses procedents de l’espai exterior. En aquesta
xerrada coneixerem el perill que representen per a nosaltres cossos com els
cometes i asteroides, que viatgen per l’espai. Es demostrarà, amb un inevitable
toc d’humor, que la probabilitat de xoc amb un d’aquests objectes és quasi del
cent per cent. Una xerrada espectacular que ens farà riure alhora que pensar
sobre l’existència efímera de la Terra.
Aristòtil, Galileu, Newton i Einstein
Aquesta
xerrada ens permetrà conèixer els quatre científics més importants en la
història de l’astronomia. Com era la vida d’aquestes persones que, amb els seus
descobriments i teories, van fer canviar la concepció de la realitat, la
ciència i el pensament de la seva època? Aprendrem un munt de detalls i
curiositats de la seva vida i obra.
 | La Lluna i els llunàtics (xerrada + observació) Els
astres del cel han fascinat a totes les societats humanes, del passat i del
present. Entre ells, potser un dels més admirats és la Lluna, el nostre
satèl·lit natural. Un astre que canvia de forma cada dia i que de tant en tant
es tenyeix de vermell, durant els eclipsis. En aquesta sessió volem donar a
conèixer la Lluna i la influència física que exerceix sobre el nostre planeta,
però alhora ens plantegem reflexionar sobre alguns mites i llegendes al voltant
de la seva influència directa en les nostres vides. Finalment, els assistents
podran observar la Lluna amb un telescopi astronòmic i diferenciar-ne algun
dels seus cràters i els seus mars. |
La importància de la Lluna per la vida a la Terra
Què seria dels enamorats sense la Lluna plena? A qui li udolarien els llops? Més enllà de la imatge romàntica de la Lluna, la importància que té aquest satèl·lit per la vida a la Terra és molt gran i per raons molt diverses. Sabíeu que la Lluna ha permès la vida a la Terra? La Lluna estabilitza l'eix de rotació de la Terra, provoca les marees...
La formació del Sistema Solar
Mercuri, Venus, la Terra, Mart... Una llista de planetes que tots vam aprendre fa molts anys. Però sabem quin és el seu origen? Tots ells van néixer gairebé al mateix temps que el Sol, fa 4.500 milions d’anys. Aquesta xerrada posarà de manifest què va passar en aquell moment, com i perquè es va crear el Sol i de quina manera ho van fer els planetes al seu voltant.
Els planetes nans del Sistema Solar
De petits, quan vam memoritzar la llista dels planetes del Sistema Solar, vam aprendre que Plutó era el darrer de la llista i el que es trobava més lluny de Sol. Des de 2006, Plutó ja no és un planeta sinó un planeta nan. I, amb ell, n’hi ha uns quants més al Sistema Solar. Amb aquesta xerrada descobrirem què és un planeta nan i per què els científics han creat aquest nou grup per classificar-los.
Sistemes planetaris extrasolars
Estem
sols a l’Univers? La humanitat es fa la mateixa pregunta des de gairebé el seu
origen. Si a l’Univers hi ha d’haver formes de vida més o menys properes a la
nostra, el més possible és que visqui en planetes similars al nostre. La
ciència fa força anys que cerca, cada vegada amb més èxit, planetes a altres
estrelles. Com es du a terme aquesta recerca? Com són aquests planetes llunyans
que anem descobrint?
L’exploració del Sistema Solar amb sondes automàtiques Des
dels anys 70 i fins avui, diverses sondes han visitat la majoria dels planetes
del Sistema Solar per obtenir-ne dades que en facilitin l’estudi i fotografies
més properes de les que som capaços de realitzar des d’aquí. Què ens aporten
aquestes sondes? Quina feina fan? Com treballen? Com podem controlar els seus
moviments des de la Terra? Com analitzem les dades que obtenim? |  |
L’evolució de l’Univers
L’Univers es va originar amb el Big Bang fa uns 14 mil milions d’anys. Des d’aquell moment, el cosmos es troba en constant evolució. Aquesta xerrada proposa un apassionant viatge per l’Univers que ens permetrà entendre què és l’Univers, quins elements hi podem trobar, com canvia amb el temps i quin futur li espera.
Són possibles els viatges en el temps?
Quantes
pel·lícules ens han transportat fins al futur? Quantes vegades hem imaginat que
viatgem a l’època dels romans o a l’edat mitjana? O, fins i tot, al cap de
setmana anterior, per mirar d’esmenar allò que hem fet malament? Avui viatjar
en el temps és una utopia, però les lleis de la física actuals no tanquen les
portes a aquesta possibilitat. Sense entrar en feixucs càlculs matemàtics,
parlarem de la relativitat i valorarem la possibilitat de viatjar al futur o al
passat.
 | Què pot aportar un amateur a l’astronomia professional? Catalunya
és un dels territoris del món on més abunden les associacions astronòmiques.
Més enllà de ser grups d’amics amb una afició comuna, la tasca que sovint
desenvolupen els seus membres representa una gran aportació a la ciència.
Sovint, els autors d’importants descobriments han estat astrònoms amateurs.
Aquesta xerrada pretén mostrar què fa un astrònom amateur i fins a quin punt és
valuosa la seva contribució a l’astronomia professional. |
Per què no cau la Lluna?
Mai no heu imaginat que un dia cau la Lluna? La força de la gravetat és la que la manté en òrbita al voltant del nostre planeta; una força de la que no coneixem l’origen però sí el funcionament. Us proposem conèixer els principis bàsics de les lleis de la gravetat que ens permetran entendre, no només per què no cau la Lluna, sinó també un munt de curiositats interessants.
Viatge turístic per la nostra galàxia
El nostre Sol és tan sols una de les 100 mil milions d’estrelles que hi ha a la nostra galàxia. Nosaltres ens trobem a l’extrem d’un dels braços de la galàxia però, sabem com és aquesta? Com qui s’enfila a l’avió per anar de vacances, us proposem fer un viatge turístic per la galàxia. Des dels suburbis més allunyats, anirem apropant-nos cap al centre, tot travessant barris violents i d’altres de ben plàcids. El Downtown ens sorprendrà.
L’Agència Espacial Europea (ESA)
L’Agència Espacial Europea va ser creada l’any 1975 amb l’objectiu d'obrir l'accés a l'espai als països europeus. Actualment 18 països participen en el projecte aportant-hi pressupost i científics que centren la seva recerca en el desenvolupament de sistemes de propulsió que redueixin els costos de llançament de coets, l’observació contínua de la Terra, l’estudi de planetes extrasolars i el llançament de satèl·lits per l’estudi del cosmos, entre molts altres temes.
Un viatge pels calendaris del món
Des de l'antiguitat ens hem preocupat per mesurar el temps. I per això, l'astronomia hi ha jugat un paper molt important. Els moviments de la Terra, de la Lluna i dels planetes han ajudat a fer tots els calendaris del món. En diferents cultures trobem calendaris solars, lunars o mixtes. Voleu saber com es mesura el temps a diferents llocs del món? Us ho explicarem posant com a exemple el nostre calendari (gregorià), el calendari musulmà i el calendari xinès.
Imaginem-nos
un viatge a l’espai
Una xerrada que, tot imaginant les sensacions que experimenta un astronauta en sortir de la Terra, ens permetrà explicar la caiguda lliure, el moviment orbital, la microgravetat, el buit, la foscor i la vastitut de l'espai. Ens ajudarem d'alguns petits experiments.
D’Aristòtil a Hawking, noves visions de l’Univers
Fa més de 400 anys que Galilei i Kepler van donar el tret de sortida a l’astronomia moderna. En aquesta xerrada coneixerem l’evolució dels models cosmològics antics i moderns alhora que reflexionarem sobre el per què d’aquesta evolució. Epicicles, llei de Newton, teoria de cordes i dimensions ofereixen en aquesta xerrada amena les respostes a moltes de les nostres preguntes fonamentals.
Comunicació amb intel·ligències extraterrestres
Sempre
hem volgut saber si hi ha vida intel·ligent en altres planetes. Però quan
busquem éssers vius, intel·ligents o no, sabem el què busquem? És el carboni,
l’única font orgànica de la vida? És l’aigua imprescindible pel seu
desenvolupament? Planetes, satèl·lits, meteorits,... On la busquem? Tità i Encelado, satèl·lits naturals de
Saturn, són un bon lloc per a començar la cerca de vida extraterrestre? Per
què? Ens hi podrem comunicar si finalment en trobem, o serà com intentar
establir una comunicació amb una formiga?
Cicle de conferències. Científics que han fet història: Galileu, Newton i Einstein
Galileu, Newton i Einstein han estat els tres grans científics que més impuls han donat a l’astronomia. Les seves noves maneres de veure el cosmos van fer evolucionar el pensament humà cap a límits nous i meravellosos. En tres sessions independents centrades en cada geni, coneixerem la seva vida i obra, així com els personatges de la seva època que tenen alguna relació cabdal amb el seu pensament. Situant-nos sobre les seves espatlles veurem el passat, present i futur de tota la història de l’astronomia, aprenent de manera molt entretinguda tots els secrets de l'Univers.Històries del cel A partir d’un viatge pel temps i la Terra, tot aprenent els mites de diverses cultures del planeta, aprendrem a identificar les constel·lacions del nostre cel. Qui era la constel·lació d’Orió en la mitologia maia? Per què Hera va transformar Cal·lixt en l’Ossa? Quina mitologia tenen els indis envers les Plèiades? Cigne, Àliga i Voltor, què fan en el cel? Per què surt el Sol a poc a poquet? Conèixer les explicacions que les diferents civilitzacions donaven a les constel·lacions i a diversos fenòmens astronòmics ben segur que ens ajudarà a entendre millor el món en el què vivim. |  |
 | Relativitat especial 1. Introducció a la relativitat d'Einstein i aplicacions Aquesta xerrada pretén explicar, de manera amena i didàctica, els principis bàsics de la relativitat d’Einstein, tot fent servir exemples i experiments intuïtius i fent èmfasi en les seves sorprenents conseqüències. Es mostren algunes de les famoses paradoxes de la relativitat i quines són les aplicacions d’aquesta teoria científica al món quotidià i en el desenvolupament del nostre coneixement del món en que vivim. |
Relativitat especial 2. conseqüències sorprenents i paradoxes a la relativitat Són famoses les paradoxes de la relativitat, situacions físiques on, aparentment, un mateix fenomen té dues interpretacions contradictòries: La paradoxa dels bessons, per exemple, on un bessó envelleix més a poc a poc que l’altre... Aquesta és la continuació lògica de la xerrada anterior. Un segon nivell on es vol treballar la imaginació i participació dels assistents. Les preguntes que ens podem fer, a vegades no tenen respostes intuïtives i s’han d’acceptar els nous resultats, tot i que poden contradir la nostra experiència quotidiana.En aquesta xerrada es repassen els principals resultats de la relativitat i s'estudien diversos casos particulars on, aparentment, entra en contradicció aquesta teoria. |  |
Els exòtics forats negres
Sovint es parla de la vida de les estrelles i de com evolucionen. L’episodi final d’una estrella la pot portar a esdevenir una nana blanca, una estrella de neutrons o un forat negre, depenent de la seva massa inicial. Aquests tres són uns dels objectes més exòtics de l’univers. Aquesta xerrada fa una introducció als principals objectes astronòmics i descriu què són, cóm es formen i quines particularitats tenen els forats negres. També es parlarà de les conseqüències de situar-se a prop d’un d'aquests objectes d’ells, tot comentant els trets principals de la relativitat general.
Els transgènics, una tecnologia polèmica
Els aliments transgènics han generat molta inquietud a la nostra societat; hi ha col·lectius que es mostren totalment a favor i d’altres que hi estan totalment en contra. Si bé la creació d’una planta trasgènica és un avanç científic, és evident que aquesta qüestió ha superat els límits de la ciència i el debat és actiu també en el front ecològic, social i fins i tot econòmic. En aquesta xerrada s’explica de manera objectiva què és una planta transgènica, com i perquè es crea, quina és la manera de conrear-la i quins són els diversos experiments que es duen a terme per conèixer el seu comportament al camp. Analitzarem pros i contres i coneixerem el paper de les multinacionals. També aprendrem quins són els punts de vista dels nostres governs així com els problemes socials i econòmics que es poden derivar de l’ús d’aquesta tecnologia.
L’ahir i avui de les nostres plantes medicinals
Oli de ginebró, orella d'ós, ungüent de plantatge...potser tots aquests noms ens sonen molt estranys, però no fa pas massa anys, van ser els grans protagonistes de la medicina natural. I les dones encarregades de difondre aquestes plantes medicinals arreu de Catalunya van ser les trementinaires. Les trementinaires, que feien un o dos viatges l'any i que podien estar fora de casa des d'un dia a quatre mesos, deuen el seu nom a la trementina, un líquid transparent provinent de la destil.lació de la resina del pi roig i que s'utilitzava en forma de pegat per combatre els cops, les torçades i el dolor.
L’evolució en una hora
Les espècies que habitem la Terra avui hem realitzat un llarg camí evolutiu fins arribar a la situació actual. L’evolució de la vida va començar just després de l’origen de la Terra, ara fa uns 3700 milions d’anys. Aquesta xerrada aportarà una visió global de l’evolució d’una manera molt peculiar: convertint aquests 3700 milions d’anys en tan sols una hora. D’aquesta manera cada minut de xerrada equivaldrà a més de 60 milions d’anys d’evolució i ens podrem fer una idea de quins han estat els éssers vius que han habitat més temps al nostre planeta. Seran els dinosaures? Els humans?
Curiositats de l’evolució
El 2009 va fer cent-cinquanta anys de la publicació de L’Origen de les Espècies, de Darwin. Tants anys després, encara ens costen d’entendre els mecanismes que fan possible l’evolució de les espècies. Amb aquesta xerrada aprendrem el com i el perquè de l’evolució tot coneixent un munt d’exemples divertits i sorprenents. Per què els humans tenim colors de pell tan diversos? Per què els paons reials tenen la llarga cua de colors? Com és possible que s’hagi extingit una espècie de cèrvol per culpa de les seves banyes? Sens dubte, una bona ocasió per aprendre a veure el món sota el prisma de l’evolució.
La recerca paleontològica a Atapuerca
Els jaciments de la Sierra de Atapuerca (Burgos) són continus testimonis de descobriments que no deixen de sorprendre la comunitat científica, amb troballes tan importants com les que han permès definir una nova espècie (Homo antecessor), així com les restes d’homínids més antigues de l’Europa occidental. Tanmateix, si bé els resultats de les investigacions són força coneguts gràcies a l’àmplia divulgació que se’n fa (diaris, informatius, etc), el mètode de treball que permet tots aquests descobriments resta desconegut. Cal destacar l’estudi dels fòssils de petits mamífers (ratolins, talps, conills), que és imprescindible per arribar a esbrinar l’edat de les restes humanes i l’ambient en què van viure. En aquesta xerrada es parlarà de com es treballa en els excepcionals jaciments d’Atapuerca.
Lèmurs, titis, humans... tots som primats i pertanyem a una gran família. Coneixerem quines són les característiques generals dels nostres parents més propers. Aprendrem fins a quin punt ens assemblem a goril·les, orangutans i ximpanzés i coneixerem la diversitat d’espècies de micos que habiten el planeta.
Aquesta xerrada es pot complementar amb una visita guiada a la col·lecció de primats del Parc Zoològic de Barcelona.
Espècies invasores
Són moltes les espècies de fauna i flora forànies les que han envaït hàbitats del nostre país que no els corresponen. Amb aquesta xerrada aprendrem, de manera divertida i com si es tractés d’un joc, què és una cadena tròfica i com funciona un ecosistema. També coneixerem una colla de casos particulars per acabar essent capaços d’entendre fins a quin punt poden generar problemes espècies com el mosquit tigre, el cranc americà o la tortuga de Florida.
Quan la terra tremola
Cada dia es produeixen a la
terra uns deu mil terratrèmols; cada any n’hi ha 150 que són destructors. Per què
tremola la terra?. En aquesta xerrada aprendrem d’una manera entenedora i
didàctica com s’originen els terratrèmols, com es registren, com es mesura la
seva magnitud i quins son els seus efectes. El públic coneixerà la
sismicitat de Catalunya i els resultats
dels estudis de risc sísmic que s’hi duen a terme. Estem parlant de catàstrofes
naturals o bé de fenòmens naturals i gestions catastròfiques?
 | Tsunami, la gran onada Què li passa al mar perquè
generi ones gegantines? De quina manera viatgen aquestes onades? Quina
quantitat d’energia transporten i quins efectes poden provocar a la seva
arribada a la costa?. Aquesta xerrada explica què és un tsunami, com es
produeix, com es detecta i com actuar quan se’n produeix un. El públic
coneixerà des del cas concret del tsunami del sud-est asiàtic del desembre de
2004 fins als treballs de recerca sobre tsunamis que es realitzen actualment al
Mediterrani, a la costa catalana. |
El nostre planeta, per dins i per fora
Aquesta és una xerrada que té com a objectiu mostrar els moviments del planeta. Per dins i per fora. La Terra, en la seva faceta astronòmica, és un planeta que viatja al voltant del Sol amb la seva companya, la Lluna. Parlarem de la interacció entre aquests tres protagonistes (Sol, Terra i Lluna), dels seus moviments solcant l'espai i de com aquests expliquen fenòmens com les estacions de l'any i els eclipsis. També coneixerem la bellesa que roman dins del planeta. Què en sabem de l'interior de la Terra? Com funciona aquesta per dintre? Aprendrem per què hi ha cinc continents, com es formen les muntanyes o perquè hi ha terratrèmols i volcans. Resoldrem el gran puzzle de la Terra i aprendrem a determinar a quin lloc s’ha produït un terratrèmol. Una divertida i didàctica xerrada en què el públic no es podrà estar de participar.
Els fons marins: l’última frontera
Alhora
que l’ésser humà ha esdevingut capaç d’escrutar espais i temps llunyans
mitjançant telescopis satel·litaris, i de fer arribar enginys més enllà dels
límits del Sistema Solar, a casa nostra mantenim el traster desendreçat i sense
bombeta. Els fons marins del nostre planeta ens són desconeguts i misteriosos,
i només durant les darreres dècades s’han començat a conèixer en detall les
seves formes i els processos geològics i ecològics que hi tenen lloc. Com ens
ho fem, per veure’ls? Quins paisatges hi trobem? Quina és el seu paper en la
dinàmica global?
El
canvi climàtic, un problema nou o un fenòmen cíclic? El
canvi climàtic és un tema de gran interès en l’actualitat a causa de les
conseqüències que pot comportar a la nostra societat (sequera, inundacions,
escalfament global, etc). És força habitual atribuir les petites variacions
climàtiques que es detecten a l’activitat humana, especialment a la
contaminació de l’atmosfera; tanmateix, si bé aquesta pot ser una de les
causes, no n’és l’única. Durant els milions d’anys d’història de la Terra s’han
produït diversos canvis climàtics, alguns d’ells molt sobtats, cosa que demostra
que el clima del nostre planeta mai ha estat constant. La vida sempre ha pogut
superar aquests canvis, però quan l’espècie humana podria ser-ne greument
afectada els problemes es veuen des d’un altre punt de vista. En aquesta
xerrada es parlarà del passat, de l’evolució del clima a la Terra, intentant
deixar de banda l’antropocentrisme que ens caracteritza. |  |
 | L’aire calent puja Efectivament: l’aire calent puja. Com a conseqüència d’això, el vent bufa, per posar tan sols un exemple. Aquesta xerrada-taller pretén demostrar que l’aire, quan s’escalfa, va cap amunt. Per fer-ho, s’explicaran conceptes com la massa, el volum i la densitat; tot plegat de manera molt interactiva i fent participar el públic. Finalment, s’inflarà un globus aerostàtic en miniatura per demostrar que l’afirmació que dóna nom a la xerrada és certa. En acabat, es repartiran entre els assistents unes senzilles instruccions per construir un petit globus d’aire calent a casa. Aquesta
activitat es pot adaptar a diverses durades i públics de diferents edats (des
d’infants a gent gran). |
Què ens diu la sorra de la platja? La
sorra de la platja no és només aquell element sobre el què ens estirem per
torrar-nos al sol i que ens acabem enduent, sense voler, a qualsevol racó del
banyador. A cada punt del litoral de tots els països del món podem trobar
sorres de diferents característiques: blanques, negres, marrons, de gra
gruixut, de còdols, fina com la farina... cada tipus de sorra ens proporciona
molta informació sobre el seu origen així com del seu entorn geològic
(muntanyes, rius, rieres i fons marí). Amb aquesta xerrada aprendrem com
la sorra ens diu moltes més coses del què ens pensàvem i podrem tocar sorres de
platges de diferents indrets del món. |  |
On ha
marxat la platja?
Els
més grans dels pobles de mar recorden que no fa pas tants anys podien gaudir
d'unes platges extenses que, tot i fluctuar, sempre eren allà. Avui estem
acostumats que, després d'una llevantada, la platja literalment desapareix i
només la podem recuperar si un vaixell la reomple amb sorra del fons, amb la
despesa econòmica que això significa i els importantíssims danys que provoca a
l'ecosistema. Aquesta xerrada proposa aprendre com és la dinàmica del litoral,
com es comporten el mar i les platges, per què avui desapareixen i quines
alternatives menys agressives tenim a l'abast per evitar-ho.
Com escollir el vi adequat a cada moment
Aquesta xerrada proposa quatre pinzellades d’iniciació al tast que permetran que els assistents coneguin el procés per fer correctament una degustació de vi. Un cop aquests coneixements siguin adquirits, es donaran a conèixer les normes bàsiques que relacionen el vi i la gastronomia. Una manera ràpida i efectiva per aprendre tot el que cal per ser capaç de triar un vi per gaudir d’un bon àpat.
L’agricultura ecològica en el món del vi
El
mot ecològic està de moda. Moltes botigues venen fruita i verdura d’agricultura
ecològica i també hi ha cellers que produeixen vi ecològic. Però què és això de
l’agricultura ecològica? Què és un vi ecològic? Com es controlen les plagues de
la vinya? Quines diferències hi ha en les tècniques d’elaboració? És diferent
el gust d’un vi ecològic del d’un de tradicional? Us proposem trobar la
resposta a totes aquestes preguntes.
 | El vi d’Alella i el seu terrer El terrer és la suma del
clima, el sòl i les varietats de raïm que caracteritezen una zona geogràfica de
producció vinícola. La Denominació d’Origen Alella té un terrer particular on
es poden diferenciar dos climes i dos sòls diferents. Amb aquesta xerrada
aprendrem quines són les característiques del terrer de la DO Alella alhora que
coneixerem com influeix la manera com es planta una vinya en el resultat final
del vi que se n’obté. |
L’arquitectura de la vinya, o vinyes d’aigua i vi
Plantar una vinya no és tan fàcil com col·locar els ceps en línia i esperar que creixin i donin el seu preuat fruit. Quan el terreny té pendent cal tenir molt presents alguns conceptes; la saviesa popular ha desenvolupat al llarg de la història els principis de l’arquitectura de la vinya i ha permès organitzar les vinyes tenint en compte els fluxes de vent i, sobretot, de les aigües procedents de la pluja, de manera que no només no la facin malbé sinó que també se’n pugui treure profit.
Aquesta
xerrada es pot complementar amb una sortida a concretar.
Els espais de vi El món vitivinícola comença a la vinya i acaba amb el vi a taula. Entremig, la major part dels processos que cal fer es realitzen a l’interior d’espais de gran caràcter i qualitat arquitectònica. Cellers antics a l’interior de les masies, caves excavades a la muntanya, cellers modernistes, espectaculars edificis de disseny... Aquesta xerrada ens ajudarà a conèixer alguns dels espais més singulars del món del vi. Aquesta xerrada es pot complementar amb una sortida a concretar. |  |
 | Coneguem el món dels bolets En
aquesta xerrada s’explica què és un bolet, quines menes hi ha i quin és el
cicle de la seva vida. Alhora, es donen molts consells pràctics per reconèixer
i collir diferents espècies al bosc, així com informació imprescindible al
respecte de les espècies verinoses. |
Rovellons al jardí de casa? El cultiu dels bolets
A Catalunya, la dèria dels bolets arriba a un punt que fa que un milió de persones surtin cada any al bosc per recollir bolets, que el nostre país sigui el principal importador de rovellons de tot el món, o que un programa de televisió sobre boletaires assoleixi rècords d’audiència. El més curiós de tot és que en sabem ben poc sobre els bolets. Què són? Com creixen? De què viuen? Com es conreen? A la ponència que us oferim, es donarà resposta a totes aquestes preguntes i s’explicarà als assistents com es cultiven els bolets comestibles i medicinals, tant a casa nostra com arreu del món. El públic també aprendrà quines menes de bolets es poden conrear i quina és la manera de fer-ho. Tothom marxarà coneixent el secret que els permetrà, efectivament, fer créixer rovellons al jardí de casa.
Els
usos tradicionals dels bolets a Catalunya
Viatge a un món de fantasia: els bolets al·lucinògens. Us
proposem una divertida i interessant xerrada sobre els bolets al·lucinògens,
que al llarg de la història han estat emprats en les cerimònies religioses de
nombrosos pobles i cultures i que, avui dia, desperten la curiositat de molta
gent. Naturalment, no s’incitarà pas el públic a consumir-ne, però sí que
s’explicaran les característiques, efectes i dades més interessants d’aquests
bolets que provoquen un estat d’èxtasi en què hom té la sensació que el cos es
dissocia de l’esperit... Toquem de peus a terra tot sabent com d’altres han
sentit el seu cos volar! |  |
 | La contaminació lumínica, un problema no només d'astrònoms Els
mitjans de comunicació sovint ens recorden que el nostre planeta està sotmès a
la contaminació. Ens parlen de la contaminació atmosfèrica, de la contaminació
dels rius, de la contaminació acústica... Però la més oblidada de totes és la
contaminació lumínica. En aquesta xerrada s’explica què és i quins són els
efectes d’aquests tipus de contaminació generat a causa d’un mal ús de
l’enllumenat. Coneixerem els seus efectes sobre la fauna, el paisatge i
l’observació del cel nocturn. També coneixerem alguns detalls de |
Energies renovables Els combustibles fòssils són la principal font d’energia que s’utilitza a l’actualitat a la nostra societat. Aquests són els màxims responsables de problemes com l’efecte hivernacle o el canvi climàtic. Un desenvolupament més sostenible és la base per invertir aquesta tendència, que passa per un consum més responsable dels recursos. Aquesta xerrada ens ajudarà a conèixer què són les energies renovables, l’alternativa clara als combustibles fòssils. Les noves tecnologies permeten obtenir energia generant molt pocs residus i amb un més gran respecte pel nostre entorn. Aprendrem de quina manera es pot obtenir l’energia del Sol, del vent o del mar i coneixerem els avantatges i inconvenients de cadascuna d’aquestes opcions. |  |